dimarts, 3 de maig de 2011

Una bassa biodiversa

Iris pseudacorus
La bassa que vam fer l'any passat desperta de l'hivern. Ara mateix és plena de cries de libèl·lula i espiadimonis, voraces depredadores, que van creixent. També hi he vist cries de notonectes. En canvi, enguany no he vist aparèixer gaire puces d'aigua (Daphnia sp). Abans que la gent s'esgarrifi, cal que se sàpiga que les petites Daphnia són herbívores i s'alimenten del fitoplàncton (les algues unicel·lulars) contribuïnt a mantenir l'aigua transparent.
Amb els amfibis hem punxat - ni un sol dels tòtils de l'any passat ha arribat a reproduir-se, malgrat alguns van arribar a l'edat adulta. 
Ja he dit en altres ocasions que si es vol que un estany afavoreixi la natura i la biodiversitat,  cal NO afegir-hi peixos, sobretot si es tracta de carpins (peixos daurats) o gambúsies. La proliferació d'aquests animals en una bassa és incompatible amb la fauna aquàtica, doncs aquests peixos devoren totes les postes d'amfibis, libèl·lules, les Daphnia... Si creiem que ens és imprescindible el tema peixos, com a darrer recurs posar-ne molt pocs, del mateix sexe per evitar que criin, i procurar que a la bassa hi hagi molts espais i racons on no hi puguin arribar, per exemple, amb molta vegetació.
A més, els peixos normalment contribueixen a embrutar l'aigua amb els seus excrements.

Quant a la histèria amb els mosquits, alguns consells bàsics per evitar-los:

  1. Afavorir la presència de depredadors naturals com les libèl·lules, amfibis i notonectes.
  2. Els mosquits no crien a les aigües netes i oxigenades. Evitar l'eutrofització de l'aigua, de la següent manera: 
    1. Evitar que l'aigua s'escalfi massa i que s'acumuli massa matèria vegetal (ex. fullaraca) al fons de la bassa. Això dona força feina.
    2. Si és necessari, buidar cada dos anys (durant l'hivern) la bassa i netejar el fons, mirant de rescatar els animalons que hi estiguin hivernant.
    3. Procurar molta vegetació oxigenant.
    4. Considerar l'opció d'una lleugera recirculació d'aigua (bomba) sempre i quan no sigui massa forta.
    5. Millor no omplir la bassa amb aigua de xarxa, si és rica en nitrats. En tots els casos, deixar que el clor s'evapori abans.
    6. MAI afegir compost o terres riques a la bassa. Si volem fer un substrat, fer-lo amb sorres o roques com més pobres en nutrients millor.
I tenir en compte que el mosquit tigre NO cria en basses naturals.

4 comentaris:

  1. El meus també estan magnífics tenen tres anys i aquest any estan sorprenents.

    ResponElimina
  2. ei jardí! a qui et refereixes amb "els meus"? Suposo que als lliris d'aigua, no?

    ResponElimina
  3. Si em refereixo als lliris, estan millors el que estan a l'ombra que els que estant al solet, els cargols els hi agraden molt els petals.

    ResponElimina
  4. Per si no l'has vist el documental.
    A veure si coneixem que en penses del moviment dels indinats.

    Canal: Canal33
    Fecha: 02-06 10:55

    "El gust pel rebuig. Com llencem el menjar al món". Un reportatge de Valentin Thurn. Les últimes notícies diuen que Espanya només recull el 4% de la brossa orgànica i que ho fa principalment a Catalunya. També s'ha redactat el projecte de Llei de residus i sòls contaminants, fet pel Ministeri de Medi Ambient, actualment en fase d'esmenes al Congrés. La intenció és que el model de recollida selectiva de Catalunya s'ampliï a tot Espanya. En aquest context, emetem "El gust pel rebuig", un reportatge que explica que la major part dels aliments van a parar a les escombraries abans d'arribar a la nostra taula. Més de la meitat dels aliments, a les escombraries. La major part hi van a parar en el camí de la granja a la botiga, abans que arribin a la nostra taula del menjador: l'equivalent a prop de 500.000 camions cada any. El documentalista Valentin Thurn ha investigat la magnitud d'aquesta despesa a escala internacional: en els contenidors d'escombraries de mercats majoristes, magatzems i supermercats. Ha documentat quantitats aclaparadores d'aliments perfectament comestibles, alguns encara dins del seu embalatge original i d'altres amb una data de caducitat perfectament vàlida "consumiu-ho preferentment abans de" la data. Només a Alemanya, fins a 20 milions de tones d'aliments es llencen any rere any. I aquesta xifra va augmentant! En una recerca per esbrinar els perquès, Valentin Thurn parla amb administradors de supermercats, flequers, inspectors de mercats majoristes, agricultors, ministres i polítics de la UE. El que descobreix és un sistema mundial en què tots participen. Es pretén que tots els aliments estiguin disponibles en tot moment. Així, els supermercats tenen constantment tota la gamma de productes en oferta: el pa als prestatges ha de ser fresc fins a altes hores de la nit i les maduixes estan en estoc durant tot l'any. I tot ha de fer molt bona pinta: una fulla d'enciam marcida, una esquerda en una patata o un bony en una pinya fa que aquests aliments es retirin immediatament. Aquest malbaratament té efectes desastrosos sobre el clima mundial. L'agricultura devora enormes quantitats d'energia, aigua, fertilitzants i pesticides; es tala la selva tropical, i tot això provoca més d'un terç dels gasos d'efecte hivernacle. Sempre que els aliments es podreixen en un abocador d'escombraries, també s'escapa gas metà a l'atmosfera, un gas que té un impacte sobre l'escalfament global 25 vegades més fort que el del diòxid de carboni.

    ResponElimina